Marc Legal Jurisprudència

Marc Legal

“Article 19.

1. Els detectius privats, a sol•licitud de persones físiques o jurídiques, s’encarregaran:

D’obtenir i aportar informació i proves sobre conductes o fets privats
De la investigació de delictes perseguibles només a instància de part per encàrrec dels legitimats en el procés penal
De la vigilància a fires, hotels, exposicions o àmbits anàlegs

(...)

3. Tampoc no podran fer investigacions sobre delictes perseguibles d’ofici, i hauran de denunciar immediatament davant de l’autoritat competent qualsevol fet d’aquesta naturalesa que arribés a coneixement seu i posar a disposició seva tota la informació i els instruments que poguessin haver obtingut.”

(Llei 23/1992, de 30 de juliol, de seguretat privada -LSP-)

Reial decret 2364/1994, de 9 de desembre. Reglament de seguretat privada (RSP)

Reial decret 1123/2001, de 19 d’octubre

Llei d’enjudiciament civil, article 265: “A tota demanda o contestació, s’hi hauran d’acompanyar els informes elaborats per professionals de la investigació privada habilitats legalment (detectius privats) sobre fets rellevants en què aquelles recolzin les seves pretensions.”

Jurisprudència

Els detectius privats són:

“mitjà de prova, d’utilització habitual ja, i, de vegades, instrument dotat d’exclusivitat per al control eficaç per l’empresari dels deures exigibles al treballador” (Tribunal Suprem, sentència de 6 de novembre de 1990).

“La Llei Rituària Processal autoritza les parts a poder valer-se de tots els mitjans de prova que es trobin regulats en la Llei, i s’hi admeten mitjans mecànics de reproducció de la paraula, de la imatge i del so, llevat que s’haguessin obtingut per procediment que suposi la violació de drets fonamentals i llibertats públiques.” (Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, sentencia de 5 de mayo de 1993)

“Lògicament, el testimoni emès pels detectius privats té, a favor de la seva veracitat, no tan sols la garantia de professionalitat exigible i en principi també presumible, en una professió reglamentada legalment, sinó també que, de manera innegable, proporciona la dedicació precisa i continuada amb la finalitat de l’ulterior testimoni a emetre, i les acreditacions gràfiques o sonores complementàries que se solen acompanyar,” (Tribunal Suprem, sentència de 6 de noviembre de 1990)

“La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem considera legal que un organisme públic contracti detectius privats per investigar els seus funcionaris durant el seu horari laboral, ja que això no vulnera el dret a la intimitat.” (Tribunal Suprem, sentència de 12 de mayo de 1998).

< Anterior